Pagina d'inici - Català - Hepatitis Virals

Qui som

Fotografia de l'equip d'Hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron L’objectiu principal del projecte LINK-B és promoure l’adequada vinculació i tractament de les persones en les quals s’hagi documentat una infecció pel virus de l’hepatitis B, a través de la detecció de l’antigen de superfície de l’hepatitis B (HBsAg) al laboratori de Vall d’Hebron.

Aquest projecte de vinculació d’hepatitis B neix de l’interès a establir una relació col·laborativa i bidireccional entre els metges d’atenció primària i el servei d’Hepatologia, com a eina de millora en l’avaluació del pacient amb infecció crònica per hepatitis B.

El Servei d’Hepatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es dedica principalment a l’atenció i assistència de pacients amb malalties hepàtiques, tant en l’àmbit de l’hospitalització com en l’ambulatori.

A més, compta amb un grup de recerca tant bàsica com preclínica, que va iniciar la seva tasca investigadora el 1969, i des de llavors ha dedicat un gran esforç a investigar nombrosos aspectes de les hepatitis víriques, incloent-hi aspectes epidemiològics, clínics, virològics i terapèutics.

El projecte està liderat per la Dra. María Buti, hepatòloga amb una gran activitat docent, assistencial i investigadora. Ha treballat en hepatitis víriques durant els últims 35 anys, sent membre actiu de diverses societats professionals. Ha liderat els estudis sobre nous medicaments i assajos clínics més importants de les hepatitis B i D nacionals i internacionals en els últims anys. Dins del grup d’hepatitis víriques comptem a més amb la Dra. Mar Riveiro, membre del grup CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd), pertany al comitè científic de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH) i és professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. És col·laboradora en un gran nombre d’assajos clínics i el seu currículum compta amb nombroses publicacions en hepatitis B, hepatitis C i hepatitis E. Comptem amb la participació del Dr. Francisco Rodríguez Frías, Cap de Secció de les Àrees Especials de Bioquímica Clínica i responsable de la Unitat de Patologia Hepàtica dels serveis de Bioquímica i Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, així com tot l’equip de la secció d’hepatitis víriques del servei de Microbiologia.

Preguntes freqüents

A qui he de sol·licitar HBsAg?

Els grups d’alt risc d’infecció per VHB i que, per tant, han de ser cribrats són [1]:

– Persones nascudes en regions d’endemisme alt o intermedi del VHB (prevalença del HBsAg del 2%) veure: Prevalença global de la infecció per VHB.
– Persones que s’han injectat drogues alguna vegada.
– Homes que tenen sexe amb homes.
– Persones que necessiten un tractament immunosupressor, inclosa la quimioteràpia, la immunosupressió relacionada amb el trasplantament d’òrgans i la immunosupressió per trastorns reumatològics o gastroenterològics.
– Persones amb ALT o AST elevades d’etiologia desconeguda.
– Donants de sang, plasma, òrgans, teixits o semen.
– Persones amb malaltia renal terminal, inclosos els pacients en prediàlisi, hemodiàlisi, diàlisi peritoneal i diàlisi domiciliària.
– Totes les dones embarassades.
– Nadons nascuts de mares amb HBsAg positiu.
– Persones amb malaltia hepàtica crònica, per exemple, VHC.
– Persones amb VIH.
– Contactes domèstics, d’intercanvi d’agulles i sexuals de persones amb HBsAg.
– Persones que no tenen una relació mútuament monògama a llarg termini (per exemple, >1 parella sexual durant els últims 6 mesos).
– Persones que busquen avaluació o tractament per a una malaltia de transmissió sexual.
– Treballadors de la salut i de la seguretat pública amb el risc d’exposició professional a sang o a líquids corporals contaminats amb sang.
– Residents i personal de centres per a persones amb discapacitats de desenvolupament.
– Viatgers a països amb una prevalença intermèdia o alta de la infecció pel VHB.
– Persones que són la font d’exposicions a sang o ﬂuids corporals que podrien requerir profilaxi postexposició.
– Reclusos de centres penitenciaris.
– Persones no vacunades amb diabetis d’entre 19 i 59 anys (a discreció del metge per a adults no vacunats amb diabetis de 60 anys).

[1] Terrault NA, Lok ASF, McMahon BJ, Chang KM, Hwang JP, Jonas MM, Brown RS Jr, Bzowej NH, Wong JB. Update on prevention, diagnosis, and treatment of chronic hepatitis B: AASLD 2018 hepatitis B guidance. Hepatology. 2018 Apr;67(4):1560-1599. doi: 10.1002/hep.29800. PMID: 29405329; PMCID: PMC5975958.

A qui sol·licitar anticossos anti-HBs després de la vacuna de l’hepatitis B?

La serologia després de la vacunació anti-hepatitis B no està recomanada realitzar-la de manera sistemàtica en els pacients immunocompetents i que no pertanyen a grups de risc.

S’haurà de sol·licitar anticossos anti-HBs en els següents supòsits:

– Els nadons de mares amb HBsAg positiu (infecció crònica per VHB) s’han de sotmetre a proves de post-vacunació als 9-15 mesos d’edat (determinació de HBsAg i anticossos anti-HBs).
– Els treballadors sanitaris, les parelles sexuals de persones amb infecció crònica pel VHB, els pacients crònics d’hemodiàlisi i les persones immunodeprimides (incloses les que tenen VIH) han de sotmetre’s a proves per a comprovar la seva resposta a la vacunació 1-2 mesos després de l’última dosi de la vacuna.
Una concentració d’anticossos anti-HBs igual o superior a 10 mUI/mL indica protecció i no cal tornar a vacunar.
– Per aquells que no responguin a la tanda inicial de vacunació, es recomana una nova tanda de vacunació de 3 dosis, a dosi doble per als pacients immunocompromesos, inclosos els subjectes amb cirrosis.
– Es recomana realitzar una prova de seguiment anual als pacients en hemodiàlisi crònica que hagin respost a la vacuna.
– No es recomanen les dosis de reforç (booster) ni la revacunació, excepte si els anti-HBs romanen per sota de 10 mIU/mL després de la vacunació inicial dels nadons nascuts de mares amb HBsAg positiu, en els treballadors sanitaris, els pacients en hemodiàlisi i altres persones immunodeprimides.

A qui demanar anti-HBc?

– El cribratge d’anti-HBc (marcador d’infecció curada per VHB en subjectes HBsAg negatiu) no es recomana de manera rutinària, excepte en pacients infectats pel VIH o que s’hagin de sotmetre a una teràpia contra el VHC o a un tractament immunosupressor de qualsevol tipus (inclòs teràpia amb corticoides de llarga durada).
– Les persones amb anti-HBc positiu sense HBsAg no corren el risc de transmetre el VHB, ni sexualment ni als seus contactes personals pròxims.
– Les persones que només són positives per a l’anti-HBc i que procedeixen d’una zona de baix endemisme sense factors de risc per al VHB haurien de rebre la sèrie completa de vacunes contra l’hepatitis B.

Com es realitza el control dels portadors inactius?

Els portadors inactius, actualment classificats com a pacients amb infecció crònica per VHB HBeAg negatiu, es caracteritzen per:

– Baixos nivells de HBsAg.
– HBeAg negatiu.
– ADN VHB <2000 IU/mL.
– Transaminases persistentment normals.
– Absència de lesió hepàtica.

El seguiment d’aquests pacients s’ha de realitzar mitjançant control analític (inclòs ADN del VHB) cada 6-12 mesos i almenys s’ha de realitzar una ecografia durant el seguiment.

Vacuna COVID en VHB

Avui en dia no existeixen dades que contraindiquin la vacunació contra el SARS-CoV-2 en pacients amb infecció crònica per VHB. En pacients amb malaltia crònica avançada, alguns estudis han mostrat una mortalitat de la infecció per Covid-19 superior a la població general, per la qual cosa es consideren grups de risc i, per tant, candidats a vacunació.

Recomanacions als pacients amb infecció pel VHB per evitar la transmissió

En les persones amb HBsAg positiu es recomana:

– Vacunació de convivents i contactes sexuals.
– Utilitzar mètodes de barrera durant les relacions sexuals si la parella no està vacunada o no és immune de manera natural (anti-HBc +).
– No compartir raspalls de dents o fulles d’afaitar.
– No compartir l’equip d’injecció.
– No compartir l’equip d’anàlisi de glucosa (glucòmetre).
– Cobrir els talls oberts i les esgarrapades.
– Netejar les taques de sang amb solució de lleixiu.
– No donar sang, òrgans o esperma.

Nens i adults HBsAg positiu:

– Poden participar en totes les activitats, inclosos els esports de contacte.
– No han de ser exclosos de la participació en la guarderia o l’escola i no han de ser aïllats d’altres nens.
– Poden compartir aliments i estris i besar a altres.

Material didàctic

Informació per pacients

Diagnòstic d’infecció crònica per VHB

Indicacions de profilaxis en dones embarassades HBsAg+

Interpretació serològica VHB

Prevalença global VHB

Reactivació VHB

Societats d’hepatologia:

Últimes notícies

Contacta
amb nosaltres

Escriu-nos els teus dubtes i en breus ens posarem en contacte amb tu.

Nom

Cognoms

Correu electrònic

Telèfon

Missatge

¡El formulario ha sido enviado correctamente!

Ha ocurrido algún error al enviar el formulario. Vuelva a intentarlo más tarde.

Hepatitis Virals

Qui som

Preguntes freqüents

Material didàctic

Societats d’hepatologia:

Últimes notícies

Diferències en el risc d’hepatocarcinoma segons el tractament amb Tenofovir o Entecavir

48 Congrés de la AEEH

EASL Congress 2023

II Actualització en el diagnòstic i tractament de les malalties hepàtiques

Contacta
amb nosaltres

Qui som

Preguntes freqüents

Material didàctic

Societats d’hepatologia:

Últimes notícies

Diferències en el risc d’hepatocarcinoma segons el tractament amb Tenofovir o Entecavir

48 Congrés de la AEEH

EASL Congress 2023

II Actualització en el diagnòstic i tractament de les malalties hepàtiques

Contacta amb nosaltres

Contacta
amb nosaltres